EL PERÍODE D'ADAPTACIÓ

El període d'adaptació és un procés que té lloc en el pla dels sentiments i emocions dels xiquets i xiquetes, i que requereix temps i paciència. Durant aquestes setmanes hem d'estar atents i tractar amb delicadesa aquests moments d'adaptació per tal que cada xiquet/a trobi el seu espai i benestar.

El nostre principal objectiu durant aquest període d’adaptació és aconseguir el benestar de l’infant, que se senti a gust i còmode. I, aconseguir que s’adapti al nou espai, als nous companys i companyes i a les mestres (què es converteixen en el nou adult de referència).

Hem d’anar creant mesures que facin més fàcil l’adaptació i més agradable el primer contacte que tenen els xiquets/es amb l’escola. Tenint present aquest objectiu planifiquem els espais, seleccionem materials i organitzem aquests dies a la llar, els horaris i el procés d'adaptació. 

Per això proposem a les famílies noves que les primeres setmanes de curs els xiquets/es vinguin només una estoneta al matí, i amb una incorporació gradual, de tal manera que uns vinguin a primera hora i els altres un ratet més tard. D'aquesta manera la mestra pot atendre millor les necessitats afectives d'uns xiquets/es que, en la majoria dels casos, es queden desconsolats quan marxa el pare o la mare.

Els primers dies d’escola són durs, i és important que, com adults, els pares i mares transmeteu alegria, serenor, tranquil·litat i aproximar el canvi en positiu de manera que encomaneu als fills/es aquest estat emocional.

QUÈ PODEU FER ELS PARES I MARES PER FACILITAR L’ADAPTACIÓ?

• En aquests primers dies és bo que faci un horari més curt, de cara a evitar que el canvi sigui massa brusc. És un període en que els adults hem d’esforçar-nos a comprendre i acceptar les seves protestes, davant la nova situació.
• No parlar mai de l’escola en termes negatius. 
• Tenir una actitud oberta i confiada al portar-lo a l’escola.
• Anar anticipant als xiquets i xiquetes la seva incorporació a l’escola, tot familiaritzant-los amb els noms dels altres companys/es i de les mestres. 
• Anar acomodant els ritmes de son, hàbits d’alimentació i petites rutines que seguiran a la llar.
• Intentar aclarir dubtes parlant amb les educadores.
• Ser respectuosos amb la seva incorporació progressiva, sense forçar situacions.
• Procurar que els xiquets/es vinguin el més relaxats i tranquils possible.
• Comentar amb la tutora com han passat la tarda i nit anteriors.
• No enganyar-los, acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar. 
• No allargar excessivament els comiats.
• La puntualitat d’entrada i sortida. 
• Permetre que els xiquets/es portin algun objecte de casa que els doni seguretat (ex: xumet, una nina...).

La bona adaptació dels xiquets/es és un factor clau per al seu benestar i desenvolupament. La comoditat emocional i la confiança en l’entorn és el que els permetrà explorar i sentir-se segurs.

I, sobretot, recordeu que no hem de posar temps a l'adaptació. Cada xiquet/a té un ritme i necessitarà més o menys temps per adaptar-se.